Sagrada Família (Barcelona)

El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882. A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d'aleshores, diversos arquitectes han continuat l'obra seguint la idea original de Gaudí.

L'edifici està situat al centre de Barcelona, i amb els anys s'ha transformat en un dels signes d'identitat més universals de la ciutat i del país. Anualment és visitat per milions de persones i són moltes també les que n'estudien el seu contingut arquitectònic i religiós.

El temple sempre ha estat expiatori; és a dir que, des dels seus inicis es construeix a partir de donatius. En aquest sentit, el mateix Gaudí va dir: «El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s'hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble». La construcció continua i es podria acabar durant el primer terç del segle XXI.

Els orígens del Temple Expiatori de la Sagrada Família es remunten al 1866, any en què Josep Maria Bocabella i Verdaguer funda l' Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, que a partir de l'any 1874 promou la construcció d'un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família. L'any 1881 i gràcies a diversos donatius, l'Associació compra una parcel·la de terreny de 12.800m² entre els carrers de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca per construir-hi el temple.

La primera pedra es posa el 19 de març de 1882, festivitat de Sant Josep, en un acte solemne que presideix el bisbe de la ciutat, Josep Urquinaona. A partir d'aleshores se n'inicia la construcció, que comença per la cripta situada a sota de l'absis segons un disseny neogòtic de l'arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano. Aquest, poc temps després i per discrepàncies amb els promotors, abandona la direcció de l'obra i l'encàrrec passa a mans d'Antoni Gaudí.

Terrasa habitació

Piscina Hotel

Bar